KYLMÄ (FRÍO), 2003

Vídeo digital, 7,48 mins


«El invierno ha llegado. Ha venido y se ha instalado en mi alma. Busco desesperadamente el sol del verano o la alegría de la primavera, pero solo hay frío, solo tengo frío.»

Una mujer limpia el espejo donde se mira y escupe a su reflejo, pasea por el bosque expectante como si quisiera encontrar algo. Se pone muchas capas de ropa, anda por un paisaje congelado hasta que desaparece en el horizonte.

Kylmä («frío», en finlandés) habla, además del frío invierno finlandés, del frío interior. Hemos querido reflejar la soledad y la búsqueda de un camino propio en un mundo donde estamos solos. Este sentimiento, el miedo a estar solos, es para nosotras el frío interior. Un frío que una persona no puede quitarse aunque se ponga muchas capas de ropa encima. Esto es lo que le pasa al personaje del vídeo.


ENG

KYLMÄ (COLD), 2003

Digital video, 7,48 mins

“Winter has arrived. It has come and settled in my soul. I’m desperately seeking the summer sun or the joy of spring. But there is only cold, I am only cold. “

A woman cleans the mirror in which she is looking and spits at her reflection, she walks in the woods as if she would like to find something, puts on many layers of clothes, walks across a landscape that is frozen until she disappears into the horizon…

Kylmä (cold in Finnish) talks about, in addition to the cold Finnish winter, the cold interior. We wanted to reflect the loneliness and the search for our own path in a world where we are alone. This feeling of fear of being alone is for us the cold interior. A chill that a person cannot shake off however many layers of clothes they put on top.

CAT

KYLMÄ (FRED), 2003

Vídeo digital, 7,48 min

«L’hivern ha arribat. Ha vingut i s’ha instal·lat en la meua ànima. Busque desesperadament el sol de l’estiu o l’alegria de la primavera, però només fa fred, només tinc fred.»

Una dona neteja l’espill on es mira i escup al seu reflex, passeja pel bosc expectant, com si volguera trobar alguna cosa. Es fica moltes capes de roba, camina per un paisatge congelat fins que desapareix a l’horitzó.

Kylmä («fred», en finés) parla, a més del fred hivern finés, del fred interior. Hem volgut reflectir la soledat i la recerca d’un camí propi en un món on tots estem sols. Aquest sentiment, de por a estar sol, és per a nosaltres el fred interior. Un fred que una persona no es pot llevar tot i que es fique moltes capes de roba damunt. Això és el que li passa al personatge del vídeo.